El Plàncton

El Plàncton

Als oceans  hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma pasiva o amb desplaçaments molts curts (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
· Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques  petites de carbonat càlcic, anomenat coccòlits.

 
· Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.

 
· Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un soc equatorial que allotja un dels flagels. la membrana cel·lular sol estra dividida en una sèrie de plaques juxtaposades.

El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton.
Els grups més importants són:
·Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per unes peces o teques i composta de pectina i silici.   
  • Diatomees
           

·Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.


·Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, acosegueixen seplaçar-se.
Com a característiques generals dels organismes plactònics cal destacar:

·La capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats.
·La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.