Els organismes que viuen al fons marins reben el nom de betònics. N'hi ha que són fixos, d'altres efectuen desplaçament curts i també n'hi ha que són capaços de recórrer distàncies grans. És freqüent que els organismes que d'adults són bentònics tinguin larves que viuen al plàcton.
Les algues marrons, vermelles i verdes són un component important del bentos, però sempre en fons no més profund d'on arriba la radiació lluminosa. Les formes i coloracions d'aquestes algunes són molt variades, com també ho és la seva consistència, que passa de formes molt delicades a d'altres més rígides i fins i tot incrustades de carbonat càlcic.
A més de les algues, al mar Mediterrani té una importància especial una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada posidònia, que forma grans praderies submarines que han patit l'accio negativa de la pesca d'arrossegament.
Els bivalves, com el musclo, lacloïsa, l'ostra i la navalla, són bentònics i viuen sobre les roques o els fons tous, o bé enterrats. Les larves d'aquests éssers vius són gairebé sempre planctòniques.
Els peixos bentònics comprenen una part important de les espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll, llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectòniques.
En els ecosistemes aquàtics i especialment els llacs i els oceans, s'estableix una estratificació que depèn de factors físics, entre els quals predomina la penetració de la llum, la temperatura i la densitat de l'aigua.
- Hi ha una capa superior, anomenada capa de mescla, que correspon a la zona d'aigua on el vent origina la formació de remolins i homogeneïtza a zona; també és la que està més ben il·luminada (es troba dins de la zona fòtca) i és la que conté les població.
Hi ha diversos tipus de cucs, amb o sense tubs propis, que de vegades presenten plomalls branquials molt vistosos. Els mol·luscs nus són probablement el grup d'organismes bentònics que prensenta una gamma més variada de coloracions vives.
Eriçons i estrelles de mar són components importants dels bentos. Els primers s'alimenten d'algues i organismes petits, però les segones són depredadores, per exemple, de bivalves.
Esponges i coralls són dos grups d'organismes filtradors propis del bentos. Al Mediterrani els coralls no arriben a formar els esculls que construeixen als mars tropicals, se suposa que a causa d'una manca de constància ambiental del clima mediterrani.
Molts crustacis d'interès pesquer, com els llagostins, els escamarlans, les llagostesi els llamàntols són també bentònics.
Els peixos bentònics comprenen una part important de les espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll, llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectòniques.
Ecosistemes
En els ecosistemes aquàtics i especialment els llacs i els oceans, s'estableix una estratificació que depèn de factors físics, entre els quals predomina la penetració de la llum, la temperatura i la densitat de l'aigua.
Heterogeneïtat vertical en un ecosistema aquàtic ( estratificació dependent dels factors físics):
·Hi ha una capa superior, anomenada capa de mescla, que correspon a la zona d'aigua on el vent origina la formació de remolins i homogeneïtza la zona; també és la que està més ben il·luminada (es troba dins de la zona fòtica) i és la que conté les poblacions.
